Cuadres penjats.
Allí
hi són, esperant... No saben ben be què, suposo que els agrada que els miren,
que els escodrinyen, que els hi comentin quelcom, un color, una taca, una
textura ,que hom intenti esbrinar quin ha estat el camí que els hi ha portat a
ser com són i per que són d’aquesta manera i no d’un altra.
Vestits amb paper pobre però noble, (pobre per
que l’han apartat d’un tros mes gran, que segurament també ha acabat penjat, i
noble per que un cop tornat a muntar ha agafat una noblesa i un posat mes
exclusiu e irrepetible, si cal)allí hi són,
esperant...Esperant les visites, visites que ressegueixin les seves línies, els
seus volums, els seus colors, les seves formes, que els hi facin pessigolles amb
la mirada i que en el fons els hi confirmin que estan molt ben penjats, doncs
no tenen àvia.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada