Sempre que m’enfronto a la pintura de
l’Àngel Domènech, es dóna el cas que les insòlites imatges sorgides del seu
traç, sobretot, les dels seus personatges, han pres vida abans de poder
contemplar-les com cal, sembla que depassin tot l’espai on les havia emmarcat i
em descobreixen que sense abandonar aquest emplaçament més enllà de cert alè de
pertinença a l’obra, puguin vacil·lar davant d’un propòsit desconegut i
enigmàtic i que així, estiguin transitant, saltant de quadre en quadre,
despreocupades i una mica desvalgudes, tot conservant la seva identitat
autònoma i alhora, cercant algú a qui transmetre inabastables suggeriments; de
vegades, es deturen davant d’un objecte qualsevol, una bicicleta, una ombra que
espera el seu esguard i el nostre, l’esguard de qui correspongui i llavors, ho
diuen, ho expressen quasi tot en un joc de complicitats entre elles –les
imatges de coses, ombres i personatges-, mentre escapen al parany que, des de la banda contrària del mirall,
intenta cuinar la mirada aliena.
Miquel Pacheco Vidal
Targeta informativa de l’exposició, amb
els escrits explicatius de la mostra i, les impressions i sensacions, que el meu amic i ben
volgut escriptor Miquel Pacheco Vidal, ha volgut compartir amb tots nosaltres.
Per altra part, ha estat per mi una satisfacció poder mostrar, gairebé
tota la meva obra més recent, en aquests dos espais tan emblemàtics. Aquí hi són
les fotos inicials de la distribució i col·locació de les obres i, els espais.
A l'Escorxador amb el vernissatge.
Amics desplaçats de Madrid i Barcelona
Els fotògraf fotografiat.
Vitrines per la comprensió visual de
les tècniques i materials per dur-les a cap.
.Final i recollida.
La perspectiva que dóna setembre em diu que tenia raó en aquells moments quan pensava que estàvem passant uns dies molt bonics. L’Escorxador a l’estiu és un lloc calorós on es posa a prova l’amor per la contemplació de l’art. El Llavaner, en canvi, és un espai màgic on la remor de l’aigua dolça ens acarona amb un conjur cristal•lí, com si fos una lletania de vidre.
ResponEliminaA muntar i desmuntar aquesta exposició ens han ajudat els amics, hem rigut amb els amics dels amics, ens hem retrobat amb vells amics, han vingut amics de fora per primera volta, d’altres han tornat com cada any, hem estat els amics de sempre i també hem fet de nous, els fills i els fills dels amics, la família i familiars de la família, convertits a més en amics, en bons amics, gaudint d’aquesta expo, compartint moments, al costat de les imatges que havia fet l’Àngel durant l’ hivern. Si em preguntés perquè serveix una exposició, hauria de contestar-me que també serveix per això. Gràcies Àngel, Gràcies a tots.
Àngels